Síndrome de Diògenes i acumulació d’animals: dos trastorns humans que deterioren la salubritat

Aquest text s'adreça a tu: propietari/a, llogater/a o administrador/a, perquè és possible que et trobis amb algun d’aquests trastorns humans i, sense mala fe, no sàpigues com actuar: tranquil/la és normal avui donem resposta a la teva inquietut. Abans de res, una reflexió que a Finques Feliu considerem molt important: La solitud és una mala companya de viatge és un bonic repte de la nostra societat mitigar-la.

 Com actuar quan la falta de salut mental és un obstacle per la salubritat de l'habitatge?

Per a respondre ens centrem en dues síndromes: l'acumulació d'animals o ‘Síndrome de Noe’ i la d’objectes, és a dir, el mal anomenat ‘Síndrome de Diògenes’. Tècnicament aquest últim s'anomena Silogomanía. Les conductes que es deriven d’aquests trastorns no obeeixen a la mala fe i és necessari adoptar un enfocament més humà del que a vegades veiem: els malalts mentals són éssers humans amb drets no una cosa aliena a "la que fer front".

Dit això, afrontar el problema requereix de qui administri la comunitat: capacitat de detectar-lo quan encara sigui incipient i mà esquerra per a tractar amb tothom. D'una banda, per a oferir una solució eficaç i duradora, per l'altra, en cas d’arribar a una situació extrema, es requerirà l’actuació de l'Administració Pública per a la neteja del pis afectat.

En què consisteixen la Síndrome de Noe i la Silogomanía:

1. Qui són les persones afectades? 

En tots dos casos, persones grans que viuen soles i amb por.

2. Són capaces de frenar els símptomes per si mateixes?

No, es tracta de conductes compulsives, és a dir, aquelles: "repetitives i indesitjables que impulsen a fer alguna cosa una vegada i una altra". 

3. Com justifiquen les seves conductes?

Es tracta d'una pregunta clau per a entendre les seves reaccions quan parlem amb aquestes persones.

Qui acumula éssers vius, diu que ho fa per "salvar-los". En realitat aquesta persona veu als animals com una amorosa companyia. En el cas de la Silogomanía, l'acumulació d'objectes vells, escombraries i diners, es justifica assenyalant que tant les escombraries com els diners li serviran perquè percep que està en perill de ser pobre quelcom que l'espanta . Aquest trastorn és tant greu que, encara que tingui molts diners, no els utilitzarà i viurà en la misèria.

Característiques de la Síndrome d'acumulació d'animals:

1. Té massa éssers vius:  Quants són "massa"? Quan estan amuntegats i, per tant, és impossible mantenir-los de manera adequada. La persona acostuma a recollir gossos i gats del carrer.

2. És solitari/a: es comunica poc i recela molt dels estranys.

3. No cuida als animals: amb el temps i la falta de qualsevol cura sanitària molts emmalalteixen i poden vectors d'infeccions, atreure plagues i acabar morint.

4. Nega la seva incapacitat per a la cura d'éssers vius: no té consciència de la seva malaltia. Aquest fet també li fa oblidar la seva pròpia cura.

Característiques de la Silogomanía:

1. Acumulació compulsiva: recull i acumula a casa escombraries (i no les llença) i objectes vells o directament inservibles.

2. Reclusió i incomunicació graduals: es comunica poc i recela molt dels estranys.

3. No es cuida: el seu entossudiment deriva en falta d'higiene i alimentació inadequada.

4. Ansietat en cas de que es toquin "els seus" objectes. 

Com actuar per a protegir la salut de la Comunitat de Propietaris:

No és fàcil, no obstant això, hi ha pautes generals a seguir escrupolosament tal com informa la Diputació de Barcelona:

1. Intenta convèncer a la persona afectada per a rebre tractament: sota cap concepte se l'ha d'amenaçar i l’administrador/a s’ha de mantenir calmat/da.

Aparentment l'objectiu és que la persona accepti ajuda mèdica però el més probable és que no reconegui el seu problema. I és per això que hem d’actuar de manera que la persona afectada no ens vegi com algú hostil.

Aquest darrer punt, és molt important per a que aquesta persona permeti futures intervencions externes.

2. Dirigeix un escrit a la regidoria de salut del municipi on estigui l'habitatge: en cas que vegis que la situació en el pis és insostenible (moltes vegades ja ho diran els propietaris/es perquè sofreixen plagues o males olors). Llavors, ha de fer-se un escrit exposant quin és el problema concret i les seves conseqüències. 

3. L'Ajuntament de la localitat ha d’abordar la situació des dels punts de vista sanitari i social. Això es tradueix en instar al propietari/a del pis -o als seus familiars- que permetin la inspecció del mateix i la seva desinfecció i proporcionar-li ajuda psiquiàtrica. Totes les actuacions aquí contingudes estan previstes en la "Llei 18/2009 de salut pública" (Generalitat de Catalunya).

Esperem haver contribuït a informar-te sobre aquest problema i t’animem a compartir aquest article amb els teus contactes.