Principals problemes de convivència en un pis compartit i dubtes adicionals

25 | 10 | 21
| Consells per tu
  • Parella discutint.

1. Introducció: Els éssers humans enfrontats a noves situacions

A l'octubre comença la universitat. Per això, molts estudiants decideixen conviure i compartir despeses. A Finques Feliu no hem volgut acabar aquest mes sense explicar com solucionar els problemes en un pis compartit. Encara que, el pretext per a parlar del tema enunciat sigui l'inici del curs universitari, aquestes línies pretenen ser una guia per a tot el/la que comparteixi sostre.

Començar aquesta experiència vital, suposa, abans que res, un canvi.

A grans trets, els éssers humans reaccionem a tota novetat amb il·lusió i bona predisposició o amb incertesa i una certa resistència. Aquestes respostes no es manifesten amb la mateixa intensitat en cada persona i, a més, aquesta varia depenent del moment.

La nostra reflexió psicològica ve a tomb perquè en aquest text escrivim sobre com abordar conflictes entre els convivents en pisos compartits   Aquestes disputes són sempre interpersonals. Per a veure-ho més clar pensem en el cas contrari: quan un/a se enfada amb si mateix/a, com a mínim en primer lloc, "únicament" genera malestar dintre seu. 

2. Les diferents causes dels problemes de convivència i les seves solucions 

El primer a discernir és: A quina mena de problema ens referim en parlar d'un enfrontament entre persones que conviuen? Aquest tipus de situacions són conflictes interpersonals.

 Què entenem per conflicte interpersonal? Psicologíaymente.com ho defineix així:" Enfrontament que sorgeix de manera ràpida en ser només necessari que una sola persona se senti atacada per a donar-li inici, la qual cosa fa que pugui néixer arran de malentesos". 

Finques Feliu mai oculta les seves fonts: els problemes exposats en els epígrafs: 2.2, 2.3, 2.4 i 2.6 vénen de la web: epsibapsicologia.es. Ara bé, ni la nostra manera d'explicar-los no és la mateixa.  

Excepte en l'últim punt, parlarem de les causes dels problemes, no de les seves manifestacions concretes com, per exemple: "hi ha roba sense rentar que ja hauria d'estar neta".

2.1 Odiar el conflicte

Comencem amb una paradoxa: no dir allò que ens incomoda dels altres sembla assegurar la absència present i futura de qualsevol mena d'enfrontament, però com veurem al llarg del text, això és un error. 

Vegem per què: aquesta actitud pot ser una llosa si mai dius el què esperes, què t'incomoda, què t'entristeix o, simplement no toleres un "no". Al final, acabaràs explotant cosa mortal de necessitat per a la convivència. És important subratllar que expressar-nos, en qualsevol sentit, de manera serena i assertiva això sí, mai suposa agredir, ans al contrari, és conèixer-nos millor amb els altres.

Solució: Conèixer-se bé i, comunicar.

2.2. L'absència de normes i d'un repartiment de tasques

Fixar des de principi unes mínimes normes en el pis compartit és una eficaç vacuna davant malentesos futurs, aconsellem, que aprofitant que es redacta, cadascun/a se present als seus companys de pis d'una manera transparent, és a dir dient com és. Pensa-ho així: conviure mai pot ser donar sempre l'esquena als companys de pis

Solució: Fixar les obligacions de cada persona des del principi.  

2.3. Les nostres expectatives respecte als altres 

Tots/es sabem quines coses ens molesten i quines no. Ara bé, els altres no tenen per què.

El que acabem de dir és evident, però això no impedeix que sigui l'arrel d'incomptables conflictes. Ho és en suposar, qui inicia l'enfrontament, que els altres haurien de saber què li incomoda Donem per suposades massa coses!. 

Solució doble: D'una banda, saber comunicar-se amb els/es companys/es de pis, per l'altre, tenir empatia, ser amable i agrair. 

2.4. Jo sóc responsable de tot el què em passa

 Moltes persones per: baixa autoestima, autoexigència o per esquivar el conflicte col·loquen el focus acusatori en elles mateixes. Tothom comet errors clar, però no siguis implacable amb tu!. Ser-ho ni t'ajuda ni ajudes als altres a entendre't!.

Solució: Ser més indulgent amb tu.

2.5. Els meus companys són insuportables

De manera oposada pot pensar-se i, sentir-se que és més important en el context dels problemes intrapersonals, que els altres deliberadament no volen accedir a les nostres peticions. Aquí, cal fer una reflexió, formulacions com: "els altres deliberadament no volen accedir a les nostres peticions" manifesten una cosa profunda: ens sentim agredits/as i, aquest sentiment no ens ajuda en absolut.


Solució: ser empàtics i donar temps als altres.

2.6. Discussions constants i, en casos extrems, maltractament

Hi ha persones que, contràriament, al que s'exposava en el primer punt, no odien el conflicte: viuen d'ell i, aquesta realitat no s'ha d'amagar. En cas d'estar en aquesta situació: les discussions són constants, injustificades, amb crits i fins a agressions no has de permetre-ho.

Solucions: En un primer moment si el que passa és que hi ha discussions fortes que es dissolen com a terrossos de sucre passat un temps busca mediació externa. Si per contra, la situació és de maltractament o assetjament denúncia. 

3. Possibles problemes de convivència amb la comunitat: Podem fer una festa al pis?

Aquest és un punt molt delicat: a ningú se li escapa que les festes són un motiu freqüent de disputes amb la comunitat de propietaris on es resideixi. Feta aquest advertiment, recomanem:

a) Informar-te en la pàgina web de l'Ajuntament sobre quins límits de soroll existeixen per a cada interval horari

b) Posar al corrent de la situació a la Comunitat i en conseqüència sol·licitar permís previ als membres de la junta de propietaris 

A més, advertim que en cap concepte pots: anar a les zones comunes a beure alcohol, vomitar, defecar, barallar-se, causar destrosses etc. Respondràs d'elles davant la policia.

4. Tot allò que sembla un problema ho és?

La resposta a la pregunta del titular és "no". Afortunadament, una gran part de les situacions que ens angoixen són preocupacions sí, però no són problemes reals.

Un exemple d'això el vam donar l'any 2015 i, ens ve com a anell al dit recuperar-lo: "Com repartir les habitacions d'un pis compartit?". En ell Finques Feliu donava la solució matemàtica.

5. Epíleg: Més enllà de compartir pis: Quins són els nostres drets i deures com a llogaters/es respecte a la propietat? En què consisteix la "clàusula COVID-19"? 

Mai està de més recordar quins són els drets i deures que es tenen com a inquilins. A Finques Feliu ho vàrem explicar detalladament fa tres anys

En el moment que escrivim aquest text les xifres d'incidència de COVID-19 van a la baixa. No obstant això, mesos enrere la "clàusula COVID-19", que a vegades s'incorpora en els contractes de lloguer, va acaparar titulars. Va sorgir per protegir-se davant les conseqüències de la pandèmia Fotocasa ho explica a l'enllaç següent. És important ressaltar que aquesta disposició sempre ha de ser pactada entre propietari/a i llogater/a.  

Comparteix aquest article. L'hem dissenyat perquè sigui útil.