A partir del 2020 Barcelona prohibirà circular als cotxes sense etiqueta ambiental de la DGT

18 | 07 | 18
| Consells per tu

En abstracte a tots ens agrada que la nostra ciutat ocupi una posició el més alta possible en totes les classificacions ja siguin nacionals o internacionals. Tots portem en el nostre subconscient la correlació –positiva per descomptat- entre estar en una posició elevada i “ser els primers de la classe”. En suma, marcar tendència és percebut com quelco extraordinari en una societat com la nostra . No obstant això, tot lector atent, ja haurà formulat la següent objecció: “home, depèn que classificació”. En efecte! avui parlarem de la contaminació: un rànquing en el qual fins i tot, sí vostè nega el canvi climàtic, no desitja destacar. En el nostre imaginari, ja des dels contes infantils, veiem un camp verd, florit i a poder ser amb un rierol d'aigües clares com l'idíl·lic.

Ara bé, Quina és la realitat? Doncs la contrària. Així, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) afirma que el 92% de la Humanitat viu en entorns contaminats en algun grau. La diferència, no és doncs, entre contaminació o la seva absència, tristament es troba en la intensitat de la contaminació de cada lloc. Hi ha múltiples índexs per mesurar la pol·lució. Tots coincideixen a situar ja a Índia com el país amb més ciutats contaminades, seguida per Xina, els països del Golf i,algunes, ciutats subsaharianes al capdavant per aquest ordre.

En el cas europeu la contaminació no és tan escandalosa com al tercer món però sí fem el zoom en el nostre continent, la nostra ciutat, Barcelona ocupa una posició massa alta.

Concretament, la Ciutat Comtal sobrepassava, al maig de 2017, els nivells màxims recomanats en cinc contaminants: diòxid de nitrogen, partícules en suspensió, benzè, ozó i benzopireno i la situació no va a millor. La pol·lució no és innòcua: s'estima que causa 650 morts anuals a Barcelona. Sens dubte: masses morts!. En aquest context l'Ajuntament va decidir que a partir d'abril de 2017, els cotxes de gasolina matriculats abans del 2000 i els diésel amb més de deu anys d'antiguitat ja tenien prohibit entrar i moure's per la ciutat durant els episodis de contaminació. Això és, com a màxim, tres dies a l'any. Ara bé, . A aquesta mesura se li afegeix l'anunciada pujada d'impostos al diésel per part de l'executiu central.

Feliu, no ha de ni vol jutjar mesures polítiques. Simplement volem avisar a lectors i a clients perquè prenguin mesurades per adequar-se a la nova situació en la qual el diésel està proscrit.