La Vila Olímpica: màxim exponent de les transformacions de Barcelona arran dels Jocs Olímpics del 92
1. Com avalua l'opinió pública mundial una Olimpíada?
Ho fa a partir de les següents preguntes:
Aspecte esportiu i logístic:
- Hi ha hagut: marques batudes, moments emotius, equips o esportistes individuals memorables?
- Els trajectes entre recintes eren adequats?
- La Vila Olímpica i les infraestructures esportives on es realitzaven les proves eren en condicions òptimes per conviure i competir?
Aspecte de seguretat:
- Hi ha hagut algun atemptat terrorista?
Aspecte comunicatiu:
- Les instruccions a les delegacions internacionals eren clares i l'organització empàtica amb tots els visitants?
- L'organització ha estat àgil per resoldre possibles boicots polítics?
- L'esdeveniment ha estat respectuós amb el Planeta?
Aspecte de gestió
- Quant s'ha gastat realment en tot el que envolta l'esdeveniment?
2. Va sortir beneficiada Barcelona d'assumir el risc de realitzar uns Jocs Olímpics?
Sí. Almenys des de quatre punts de vista: entusiasme ciutadà, retorn econòmic positiu, enorme projecció turística i transformació urbana.
Entusiasme ciutadà: el 88% dels espanyols creien els Jocs un èxit. Sense el context de llavors es pot interpretar aquest alt percentatge d'aprovació com autocomplaença. No obstant això, a finals de l'agost de 1989, quan l'Estadi Olímpic s'inundà hi havia por de fracassar.
Retorn econòmic positiu: cal preguntar-se quants milions d'euros a preus de 2021 va comportar la inversió en l'Olimpíada de 1992?
La quantitat total fou d'entre 9.487 i 13.110 a preus de 2021, però cal assumir que no hi ha una resposta concloent. Per aquest motiu, Finques Feliu som extremadament transparents a l'hora d'explicar quins dos estudis ens han servit per calcular l'interval de despesa que facilitem. Així, primer donem l'enllaç a les fonts en aquest mateix epígraf i, segon, al final del text hi ha dues notes.
Escollim, per una banda, un dels estudis més exhaustius en l'àmbit internacional el "The Oxford Olympics Study 2016: cost and cost overrun at the Games". En ell es fa una anàlisi de costos i sobrecostos de tots els Jocs Olímpics d'hivern i estiu des de l'any 1972 al 2016 segons aquest treball els jocs del 1992 van costar 9.487 milions d'euros * (nota 1).
Els autors són els professors: Bent Flyvbjerg, Allison Stewart i Alexander Budzier l'estudi és disponible a:
En segon lloc, el professor Ferran Brunet al llibre "les claus de l'èxit" detalla que els Jocs van costar 1,119 bilions de pessetes i un article del Periódico de 2017, a partir del mateix llibre, transformava aquesta quantitat en 12.625 milions que són 13.110 milions d'euros a valor de 2021** (nota 2).
El llibre mencionat és disponible aquí:
http://ceo.uab.cat/ca/b/moragas-botella-claus-exit-impactes-jocs-olimpics-barcelona-1992/
c) Enorme projecció turística: la nostra ciutat, segons statista.com, era visitada el 1990 per 1,73 milions de turistes mentre que el 2019 els visitants eren 9,47 milions. És habitual que la projecció turística d'una seu olímpica duri més de deu anys des de l'esdeveniment esportiu? No. Quasi totes les ciutats olímpiques són mundialment conegudes abans d'acollir els Jocs Barcelona no tenia aquest avantatge. Avui, amb independència de la posició ideològica de cadascú envers el turisme, la seva gestió es considera un repte de primer ordre. En canvi l'any 1990 aquest era un tema marginal.
d) Transformació urbana: el professor Brunet desglossa els 13.110 milions d'euros en dues partides: infraestructures urbanes o per les competicions esportives. A la primera partida es van dedicar 11.204 (85,5% del total) mentre que a la segona 1.906 (14,5 del total). Les xifres són eloqüents els Jocs, van ser concebuts com un espectacle esportiu al servei d'una profunda transformació urbana no al revés com acostuma a ser habitual (una ciutat abocada estrictament en l'espectacle esportiu).
3. Quin perill es volia evitar a Barcelona?
Edificar infraestructures amb molt de cost, encara més cares de mantenir i de les que, a més, quan acaben les competicions, és quasi impossible treure'n cap rendiment econòmic. Amb vint-i-nou anys de perspectiva es pot assegurar que s'ha aconseguit.
Així, el Palau Sant Jordi o les Piscines Bernat Picornell tenen un ús regular.
El "Sant Jordi" és de titularitat municipal amb una capacitat de 18.000 espectadors per concerts i 16.670 per acollir esports. A més aquest recinte és molt utilitzat en fires professionals.
Les "Picornell" són de titularitat privada, utilitzades tot l'any per la població i són la seu del waterpolo Picornell ambdues infraestructures van albergar els campionats del Món de natació l'any 2013.
A l'Anella Olímpica (foto 1), malgrat això, hi ha una infraestructura criticada sovint per estar infrautilitzada: l'Estadi Olímpic.
4. Què es desitjava aconseguir a Barcelona?
Fer de Barcelona una ciutat turística de primer ordre.
5. El barri de la Vila Olímpica com a llegat
El desembre de 1986 es constituí l'empresa pública ViIa Olímpica S.A. per construir el nou barri. Aquest s'emplaçaria enmig d’una zona industrial, antic nucli de barraques, on a més es guanyarien dos quilòmetres de platja. El disseny del barri, obra de l’equip format per Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay i Albert Puigdomènech.
Totes les ciutats que són seu d'uns Jocs o bé construeixen de nou o bé habiliten un espai ja existent per acollir els competidors d'arreu ho fan amb dos objectius:
a) Que els/les esportistes ocupin un espai de la ciutat delimitat amb totes les comoditats adequades i ben connectat amb els emplaçaments de les proves.
b) Que els/les atletes de les diferents disciplines i Estats convisquin.
Barcelona va anar més enllà perquè va ser la primera ciutat que va posar l'accessibilitat al centre de la concepció de la seva Vila Olímpica. Així, aquesta era sense barreres arquitectòniques per tal que els/les esportistes paralímpics/es -que sempre competeixen després de les Olimpíades- poguessin gaudir de l'accessibilitat universal.
Un cop acabada la competició la "Vila Olímpica" es va convertir en un barri integrat en el teixit urbà. Avui, aquest té molts atractius que en fan un entorn temptador:
a) Vies esplèndides per passejar com ara l’avinguda Icària o l’avinguda Bogatell mentre gaudeixes del clima temperat a la vora de Mediterrani
b) El Port Olímpic i la Nova Icària han obert el front marítim i han reconciliat Barcelona amb el mar (foto 2). La façana marítima de la Vila Olímpica també inclou la platja de la Nova Icària
c) Les dues torres bessones de més de 154 metres, la Mapfre i l’Hotel Arts, han canviat el perfil de la ciutat (foto 3).
d) Hi ha molts parcs i zones enjardinades
- Un infant pot estudiar dels zero als divuit anys al barri
- Com és quasi totalment pla, és el lloc més adient de Barcelona per persones amb problemes de mobilitat
- Hi ha una vibrant oferta d'oci
Notes finals: Com hem convertit els dos preus dels treballs citats a Euros del 2021?
* A l'estudi d'Oxford es donava el valor original -de 10.000 milions de dòlars de 2015- hem dividit aquest import per 1,11 que era el valor mitjà anual de dòlars a gastar per obtenir un euro l'any 2015 (font: statista.com). 10.000/1,11=9.009. Llavors 9.009 euros de 2015 a valors de 2021 són 9.487.
** Al treball del professor Brunet utilitza una font oficial el "patrón de actualización de rentas del Instituto Nacional de Estadística" - en Euros a preus de 2017 i s'esmentava la xifra era de 12.625 milions. En segon lloc gràcies al web: "https://www.dineroeneltiempo.com/euro" Feliu ha transformat els euros de 2017 a euros de 2021.