És il·limitat el dret a la informació en una comunitat de propietaris?

29 | 04 | 2019

El dret a la informació existeix en el marc de les comunitats de propietaris. Ara bé el diable és als detalls: ho expliquem

Per assistir a la reunió d'una comunitat de propietaris amb dret a vot has de ser propietari sempre. Sembla obvi però s'ha de ser clars. No en va, és del dret al vot del que neix la capacitat de requerir informació només sobre la comunitat de la qual es forma part.

La Llei de propietat horitzontal a l'article 20 apartat e) estableix que qui administra la comunitat de propietaris ha de: "custodiar (i mantenir) a disposició dels propietaris la informació de la comunitat". El redactat escuet suscita d'immediat interrogants: equival aquesta obligació legal a un dret il·limitat en el temps d'accés a la informació de la comunitat? Qui és el subjecte d'aquest dret a la informació?
A priori, sí és llegeix l'apartat citat de la llei de forma literal el dret a la informació no estaría limitat i tampoc sabríem el titular del dret a la informació. 
Com a continuació explicarem el dret a la informació es troba limitat i sí que hi ha un titular d'aquest dret.

Com sempre que el legislador no és inequívoc hem de consultar la jurisprudència que posa en context les lleis, les interpreta i en fixa l'aplicació futura. En aquest sentit, el Tribunal Suprem ha estat clar: no existeix un dret d'informació il·limitat (sí bé aquesta sí ha de ser custodiada) i el titular d'aquest dret no és l'individu sinó la comunitat com a col·lectiu. 
Concretament, a la sentència del 14 de febrer del 2004 diu: "ni de la letra ni del espíritu de la Ley sobre Propiedad Horizontal, puede entenderse que exista un auténtico derecho de información a favor de los copropietarios,(...) bastando con hacer constar las materias a tratar en la Junta que se convoca, sin que se exija con rigor la exposición previa de todos los datos o medios de conocimiento precisos para la participación (...). De esta manera, no conforma el precepto una exigencia particularizada y detallista de los temas a decidir en la asamblea". És a dir, a diferencia del dret a la informació general recollit a l'article 20 de la Constitució española la informació en una comunitat de propietaris no és de difusió il·limitada sota qualsevol suposit ni, sobretot és il·limitada ni en temps ni en la materia de que informem. 
Aquest darrer punt és ben clar a la sentència de 20 de maig de 2.004: "la Ley de Propiedad Horizontal no concede "en cualquier tiempo a cada propietario la posibilidad de auditar las cuentas de la Comunidad".

En conclusió, quan no es facilita una informació detallada de la comunitat a un propietari no és producte, o almenys, no ho és per sistema, una mala praxi de l'administrador. El legislador ha assumit d'una banda, que és impossible disposar de tota informació en tot moment i, de l'altre que un propietari individual no pot "col·lapsar amb peticions arbitràries el dret a la informació col·lectiu. Es tracta doncs de limitar un dret individual perquè un dret col·lectiu sigui efectiu.